EL GRAN ERROR DEL MATRIMONI

Avui en dia, solem escoltar com a forma habitual l’expressió “el matrimoni només és un contracte”, això és fals. El matrimoni civil només és un paper, a diferència del matrimoni religiós que, com a norma, transcendeix l’aspecte privat d’un mer acord entre dues parts.

Sens dubte, no hi ha res més injust que desvirtuar un terme, ja que això ens força a canviar la nostra concepció mental de les coses, en aquest cas del matrimoni. Actualment, entenem com a matrimoni dos grans concepcions que són exteriorment similars però profundament dispars en la seva raó de ser. És a dir, permetent-me aquesta llicència, malgrat les similituds entre el matrimoni civil i el religiós, són tan diferents com un meló i una síndria.

Però, quina raó hi ha a dir matrimoni a un contracte civil? Quan es va redactar el Codi Civil de 1889, és a dir, l’actual, es van incorporar les institucions pròpies del moment que, d’altra banda, eren regulades pel Dret Canònic; pràcticament es “va copiar” la legislació canònica, d’aquí l’error. Posteriorment, el Dret Civil va separar la idea de matrimoni com a sagrament i com a contracte permetent el divorci i eliminant tot tret religiós excepte un: el nom.

La veritat és que el matrimoni és, simplement, “un consorci per a tota la vida pel qual dos contraents s’uneixen mitjançant un sagrament” i només és possible aquesta definició, totes les altres són afegitons i apropiacions del terme per a definir “alguna cosa” diferent a un matrimoni. Arribats a aquest punt, què és l’altra cosa? És un connubi, una institució que ja es trobava en el Dret Romà (anterior al Dret Canònic per raons òbvies) i que, casualment, és molt semblant a l’actual definició que li donem al matrimoni civil.

Així que no hi ha raó per anomenar matrimoni al connubi. És més, es podria anomenar la Inscripció del naixement al Registre Civil com a baptisme civil, a l’elecció de l’alcalde com a ordenació civil o a les intervencions mèdiques com a uncions civils. De la mateixa manera per la qual, en no tenir significat transcendent i religiós, tots rebutjaríem la proposta de canviar les anteriors, és de sentit comú, rebutjar també el terme matrimoni per a l’àmbit civil i connubi per als matrimonis religiosos ja que només una és la veritat, el matrimoni civil és un error històric que no ajuda més que a confondre significats.

C. Ruiz i Gil

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *